Copy
Newsletter de l'Observatori de Drets Humans i Empreses

Acords UE-Marroc: dret d’autodeterminació ignorat

Jan 15, 2019 07:35 am



Aquests dies es prenen importants decisions al Parlament Europeu que afecten el futur dels recursos al Sàhara Occidental: d’una banda, el 16 de gener s’aprova la modificació de l’Acord Euromediterrani d’Associació als productes originats al Sàhara Occidental, en vigor des del març del 2000 . Aquest acord té per objectiu liberalitzar els intercanvis entre els dos signataris i el 2012, la UE i el Marroc van acordar establir mesures de liberalització recíproques en matèria de productes agrícoles, productes agrícoles transformats, peix i productes de la pesca (Acord de Liberalització), que modificaven i reemplaçaven alguns articles i protocols de l’Acord d’Associació original.

 

El segon acord que està previst ratificar el febrer és la renovació de l’Acord de Col·laboració en el sector pesquer, recentment negociat amb el Marroc i que afecta aigües adjacents al Sàhara Occidental.

Els acords anteriors -tant els d’associació com els de col·laboració en el sector pesquer-, ja incloïen de fet l’explotació de recursos del Sàhara Occidental Ocupat. Per aquesta raó, van ser recorreguts i el TJUE s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre la validesa d’aquests acords, concloent que el Sàhara Occidental no forma part del Marroc i que per tant, els seus recursos no poden ser explotats per una altra potència.
Les sentències més rellevants i les que han portat a negociacions per implementar noves modificacions sobre els acords que seran aplicables al Sàhara Occidental són:

La sentència del TJUE C-104/16 P del 21 del desembre de 2016 considerava que, donada la condició de ‘Territori no Autònom’ del Sàhara Occidental, no es pot considerar que l’expressió “territori del Regne del Marroc”, que defineix l’àmbit territorial d’aplicació dels Acords, inclogui el Sàhara Occidental. També hauria estat necessari que el tractat preveiés expressament la seva aplicació a aquest territori, i sobre la base del dret internacional, el poble del Sàhara s’ha de considerar un tercer que es pot veure afectat per l’aplicació d’aquest tractat, i per tant era necessari el seu consentiment.

Dues sentències del mateix TJUE (aquest cop a col·lació de l’Acord de Col·laboració en el sector pesquer) es pronuncien en el mateix sentit: La sentència en l’assumpte C-266/16 de 27 de febrer de 2018 i l’Acte en l’assumpte T -180/14, de 19 de juliol de 2018 reafirmen que el territori del Sàhara Occidental no forma part del Marroc i per tant, tercers no poden disposar de recursos.

També les Nacions Unides, han reafirmat en vàries de les seves resolucions que el Sàhara és un territori per descolonitzar  amb dret a l’autodeterminació. L’any 2002, l’ONU va concloure que “les activitats d’exploració i explotació, en cas de seguir duent-se a terme sense atendre els interessos i desitjos del poble del Sàhara Occidental, estarien infringint els principis jurídics internacionals aplicables a les activitats relacionades amb els recursos minerals en els territoris no autònoms”. (Opinió Consultiva Hans Corell).

A causa de totes aquestes sentències i resolucions, el procés de consulta dut a terme per la Comissió Europea i que pretén justificar la inclusió del Sàhara Occidental dins l’Acord Euromediterrani d’Associació, va centrar els esforços a demostrar que la societat sahrauí el dóna suport, malgrat ni el Front Polisario ni cap col·lectiu sahrauí defensor de l’autodeterminació ha acceptat l’acord comercial proposat. Segons l’organització Western Sahara Resource Watch, el procés només ha aconseguit el suport de 18 persones i empreses, sense poder demostrar de quina manera aquestes entitats consultades són rellevants per al poble del Sàhara Occidental. Com explica l’organització, “Les 18 són empreses estatals marroquines, instituts d’investigació marroquins, parlamentaris promarroquins elegits en eleccions il·legals en els territoris ocupats, ONG marroquines i grups d’empreses marroquines. En canvi, 94 col·lectius sahrauís i prosahrauís han manifestat la seva oposició, i han estat inclosos falsament en l’expedient de la Comissió com si haguessin participat en el procés. No es veu com el Comitè INTA podria creure que aquestes 18 converses amb agents marroquins són suficients.”

A aquesta manca de transparència en el ‘procés de consulta’, se sumen escàndols diversos, com la dimissió de la rapporteur -que va redactar l’informe- PATRICIA Lalonde,  en descobrir que tenia connexions amb lobbies Marroquins. O el recent bloqueig del debat sobre l’acord al Parlament Europeu, per part del grup ALDE.

Enmig d’aquest context – i malgrat en el marc de l’Intergrup més de 100 eurodiputats i eurodiputades han presentat una sol·licitud perquè el Parlament Europeu remeti aquests acords al Tribunal de Justícia de la UE abans d’aprovació-, arribem a la fita final de validació d’un dels acords.  El 16 de gener s’espera que el ple del Parlament Europeu ratifiqui la proposta de la Comissió de Comerç Internacional per ampliar l’Acord Euromediterrani d’Associació als productes originats al Sàhara Occidental ocupat.

Els textos que es votaran aquest dimecres sobre la modificació dels Protocols n.º 1 i n.º 4 de l’Acord Euromediterrani:

  • RECOMANACIÓ sobre el projecte de Decisió del Consell relativa a la celebració de l’Acord.
  • INFORME que conté una proposta de resolució no legislativa sobre el projecte de Decisió del Consell relativa a la celebració de l’Acord.

 

I què passa amb l’acord de pesca?

L’informe de l’acord de pesca està a la Comissió de Pesca, que encara no s’ha pronunciat sobre el mateix (el votaria el 23 de gener). D’aquí passarà al ple del Parlament, està previst que es voti el mes que ve, en la sessió de l’11 al 14 de febrer. El ponent en aquest cas és l’eurodiputat francès, president de la Comissió de Pesca i del grup del Partit Popular Europeu, Alain Càdec. El procediment provisional (en curs) de l’acord de pesca es pot trobar aquí i l’esborrany d’informe està disponible aquí.
Que votaran els europarlamentaris sobre dos acords que ignoren el dret d’autodeterminació? Tenen la Comissió, el Consell i el Parlament europeu l’obligació de respectar les decisions del Tribunal de Justícia de la UE i resolucions de Nacions Unides? No haurien de demanar permís al poble sahrauí? És vàlid un informe escrit per una relatora que va haver de renunciar a causa de la seva participació activa en un lobby que treballa per al Marroc? És una selecció d’organitzacions i individus seleccionada pel Marroc representativa de la societat sahrauí?

Seguirem de prop el que passa amb aquestes votacions. I també seguirem explicant la història ‘Els tentacles del pop’ Subscriviu-vos a la nostra newsletter i us enviarem informació de la campanya i de l’informe de pesca de primera mà 🙂

+ INFO
share on Twitter Like Acords UE-Marroc: dret d’autodeterminació ignorat on Facebook

Últims articles

Els tentacles del pop
Conferència Internacional | CONFRONTANT LA PRIVATITZACIÓ DE LA GUERRA I LA SEGURETAT
Organitzacions de societat civil insten al govern a que impulsi l’instrument vinculant sobre empreses i drets humans que s’està negociant a les Nacions Unides.
Nacions Unides debat aquesta setmana l’esborrany zero del Tractat Vinculant sobre Drets Humans i Transnacionals
El saqueig dels recursos naturals al Sàhara Occidental
 2019 Observatori Drets Humans i Empreses,
Email Marketing Powered by Mailchimp
unsubscribe from this list | update subscription preferences